Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.
Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i . Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Hänsel a una gàbia i fa de la Gretel la seva minyona. Amenaça amb menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l'alimenta amb les llaminadures. El Hänsel, però, aprofita que la bruixa no veu bé i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s'ha engreixat.
Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si està prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hänsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.
